Orígens

El Poble Nou de Benitatxell compta amb un passat interessant i ric gràcies a les diferents cultures que van habitar els diferents poblats i masies i que van deixar petjades molt visibles en la toponímia, llengua en general i algunes construccions i costums.

Els primers indicis d’ocupació daten del paleolític, en estudis realitzats en la Cova del Moro. En este mateix jaciment i en els Forats del Barranc de l’Asbardal, també s’han trobat restes del calcolític (entre el 2.200 a. C. – 1.800 a. C.). I de l’edat de bronze (1.800 a. C. – 700 a. C.) es localitzen evidències de pobladors al Tossal d’Arnau i el Tossal Redó. Tots dos se situen en la part alta de dos pujols, en presumible situació de defensa i control del territori.

En l’època ibèrica (550 a. C. – 210 a. C.) s’han observat la presència de tres nuclis destacables. El Tossal de l’Abiar continua sent un assentament amb clara finalitat de defensa. Però en la seua rodalia s’han trobat interessants objectes en el vessant del pujol conegut com Cova dels Bruixes (Cova de les Bruges). També es té constància de restes ceràmiques en els Valentins o la Font.

AL Poble Nou de Benitatxell es troben importants indicis d’època romana (210 – 476 a. C.) en l’Abiar. L’assentament del Tossal del Abiar és considerat un hàbitat d’explotació agrícola que a més, exerciria un control sobre el territori que l’envoltava. Això és pel fet que es tracta d’una zona molt rica en aigües subterrànies que afavoria les explotacions agrícoles. En els Pous de l’Abiar també s’han trobat restes vinculades a la producció vitivinícola.

Cap al sud de l’actual nucli urbà, es remena la possible existència d’assentaments en el camí de la Roca. Al Pinaret, també s’han localitzat diferents restes de materials tardoromanos.

Un dels llegats més importants de l’època islàmica és l’aportació toponímica que fins i tot apareix en el nom del municipi, Benitatxell (amb referències de Benitagell). D’esta cultura es conserven noms de partides com Lluca, Abiar, Alcassar, Moraig (Almoraig), Benicambra, etc.

En 1.497 encara existiria un nucli poblacional independent en la partida Lluca. En el Abiar s’ha detectat l’existència de diverses alqueries en el segle XI, amb restes arquitectòniques de pous d’aigua, una cova, una casa senyorial. Igualment, existix constància d’una necròpoli hispanomusulmana en el Alcassar. I en l’antic Benitagell s’han documentat estructures com a sitges o xicotets magatzems d’aliments. Esta alqueria estaria situada en els actuals terrenys de l’església.

De tot això, s’evidencia la gran importància de la cultura àrab en el municipi.

Fundació de El Poble Nou de Benitatxell

En 1244 les tropes cristianes de Jaume I van conquistar la ciutat de Dénia (*Daniya) i tot el seu territori, en el qual es trobava El Poble Nou de Benitatxell.

Diversos avatars històrics, entre ells l’expulsió dels moriscos en 1609, van conduir al despoblament i abandó de les antigues alqueries àrabs del Abiar i de Benitagell entre 1609 i 1617. A partir d’esta data es va iniciar la repoblació de cristians vells de Mallorca, conca baixa del Segre i Lleida principalment, i es va construir l’Església dedicada a Santa María Magdalena (1710), en que el seu al voltant es van agrupar els nous habitants.

La població va dependre de Xàbia, dins del marquesat de Dénia, fins a 1698, quan es va constituir en entitat pròpia. D’ací, que en el seu escut poden veure’s encara les 5 estreles de la casa dianense.

L’acta d’erecció de la Universitat de Benitatxell, del 4 de gener de 1698, dona testimoni de l’existència de 22 cases, on viurien un centenar d’habitants, entre els nuclis de població de l’Alqueria del Abiar i Benitatxell. Cita també una església situada en el nucli de Benitatxell. L’esmentada acta marca els límits del terme del poble i fa referència al “Poble antich que al present està derruit anomenat de Lluca”. En contraposició a este poble antic naixeria per tota la comarca l’apel·latiu de Poble Nou (Poble Nou) que dona nom a l’actual Poble Nou de Benitatxell.