Història local
Benitatxell no naix del no-res ni comença en una sola data. Abans de ser un poble amb església, plaça i ajuntament, va ser un territori habitat, treballat i anomenat, un lloc on l’aigua, els bancals i els camins ja ordenaven la vida.
La història local es pot seguir com un fil continu: primer, la llarga prefundació del paisatge i de les alqueries; després, la fundació del municipi el 1698; més tard, la transformació lenta d’un poble agrícola que coneix l’emigració, els oficis i la modernitat; i, finalment, l’actualitat, en què el passat continua tenint pes en la identitat del lloc.
Abans de la
fundació
Abans del Poble Nou hi hagué temps, sòl i memòria. Els primers indicis d’ocupació es remunten al paleolític, amb troballes a la Cova del Moro que situen presència humana en el terme fa uns 18.000 anys. També s’han documentat restes del calcolític en aquest mateix jaciment i en els Forats del Barranc de l’Asbardal.
De l’edat del bronze queden evidències al Tossal d’Arnau i al Tossal Redó, dues elevacions des de les quals es dominava el territori. Més endavant, en època ibèrica, destaquen el Tossal de l’Abiar i les troballes del vessant de Cova de les Bruixes. L’etapa romana també va deixar una empremta important a l’Abiar, una zona afavorida per les seues aigües subterrànies i vinculada a l’explotació agrícola i a la producció vitivinícola.
La presència andalusina acabà de fixar molts noms i moltes formes d’habitar el lloc. Lluca, Abiar, Alcassar, Moraig o Benicambra no són només topònims: són restes vives d’una època en què el territori ja estava organitzat en alqueries, pous, sitges i espais de cultiu. Abans de la fundació del poble, Benitatxell ja tenia paisatge, aigua i vida.
22 cases,
100 habitants.
En 1244, amb la conquesta cristiana de Dénia i del seu territori per part de Jaume I, la zona de Benitatxell passà a un nou marc polític. Però el canvi decisiu arribà segles després. L’expulsió dels moriscos en 1609 deixà despoblades les antigues alqueries àrabs de l’Abiar i Benitagell, que van ser abandonades entre 1609 i 1617.
Després començà una nova etapa de repoblació amb nous pobladors procedents de Mallorca, la conca baixa del Segre i Lleida. El procés culminà amb la constitució oficial de la universitat o municipi de Benitatxell el 4 de gener de 1698. Fins aleshores la població depenia de Xàbia, dins del marquesat de Dénia; des d’aquell moment passà a convertir-se en entitat pròpia i començà a afirmar-se al voltant del nou nucli urbà.
L’acta d’erecció de 1698 documenta 22 cases i al voltant d’un centenar d’habitants entre els nuclis de l’Abiar i Benitatxell. També menciona l’antic poble de Lluca, descrit en el mateix document com “Poble antich que al present está derruit anomenat de Lluca”. Davant d’aquell assentament derruït, el nom de Poble Nou acabà expressant amb claredat el naixement d’una nova vila.
4 de gener de
1698
La fundació de 1698 va significar alguna cosa més que una delimitació administrativa: va ser el començament d’una comunitat amb terme propi, recursos propis i una manera pròpia de reconéixer-se en el paisatge.
Història recent
Després de la fundació, Benitatxell anà prenent la forma que encara pot llegir-se en el seu centre històric. L’església de Santa María Magdalena, la construcció de la qual arranca en 1710, es convertí en el principal referent del nou nucli, mentre la plaça, el carrer Major, l’ajuntament, el forn, la carnisseria i la posada organitzaven el pols diari del poble. La independència eclesiàstica respecte de Xàbia arribaria més tard, en 1768, reforçant l’autonomia del municipi també en el pla religiós.
Durant els segles XIX i XX, el municipi continuà canviant sense deixar de ser un poble de base agrícola. La vinya, la pansa i el moscatell sostingueren bona part de l’economia, i al voltant d’aquest món es reconeixen els oficis més habituals: llauradors, podadors de vinya, treballadors de l’escaldà i de la pansa, petits comerciants del mercat i oficis vinculats a l’abastiment quotidià, com el forn o la carnisseria. A aquesta continuïtat agrícola se sumaren faenes artesanes com el treball del vímet, present en la fabricació de barrets, cistelles i altres objectes d’ús diari.
A aquell treball de la terra se sumaren altres eixides. L’emigració a Argentina i a Orà obrí noves vies d’ingrés per a moltes famílies, i a la costa les pesqueres de cingle representaren una economia dura, nocturna i arriscada, lligada als penya-segats i als temps en què la vinya deixava de donar treball. Més endavant, l’arribada de la llum en 1909, l’activitat de la Lliga Anticaciquista, el cine, els mercats i altres espais de sociabilitat mostren un poble atent als canvis del seu temps sense deixar de ser ell mateix. Fins i tot l’església, una de les seues grans fites visuals, arrossega aquesta història: la seua cúpula vidriada blava va ser partida per un llamp en 1940 i dècades després tornà a restaurar-se com a referència del paisatge comarcal.
Un museu al
vent
En l’actualitat, Benitatxell continua mirant la seua història no com una relíquia, sinó com una part viva de la seua identitat. La recuperació del patrimoni, la digitalització de l’arxiu parroquial i de l’arxiu municipal i projectes com Museu al Vent permeten que aquesta memòria siga hui més visible i més compartida.
El municipi no s’explica només per la seua costa o pel seu paisatge immediat. També s’entén des dels seus bancals de moscatell, des de la pedra seca, des dels camins agrícoles i des de patrimonis tan singulars com les pesqueres de cingle, que resumeixen de manera precisa la duresa del treball, la relació amb la mar i la capacitat del poble per a convertir la necessitat en forma de vida. En aquest encreuament entre memòria, paisatge i continuïtat local es reconeix bona part del Benitatxell de hui.
Benitatxell ve de lluny
Aquest curt forma part de Venim de Lluny, una sèrie documental del Col·lectiu Mirades dedicada a recuperar la memòria històrica de la Marina Alta poble a poble. En el capítol dedicat a El Poble Nou de Benitatxell, la història local es recorre des dels seus orígens fins a la memòria més recent a través de veus expertes, testimonis i arxiu visual.