Iglesia de Santa María Magdalena

En el punt més alt del nucli urbà s’alça este temple, la església parroquial de la localitat. Va ser construïda entre 1710–1774 i, fins a mitjan segle XX, va patir diverses remodelacions. Està dedicada a Santa Maria Magdalena.

L’edificació es va iniciar sobre una antiga ermita preexistent. En la seua primera configuració, el conjunt s’organitzava amb tres capelles a cada costat i, en l’eix central, l’altar major dedicat a Santa Maria Magdalena, junt amb Sant Roc i Sant Cristòfol.

La reforma més destacada va arribar en 1911, quan la cúpula va adoptar l’actual mosaic de teules blaves i blanques. En eixa intervenció es van alçar la capella de la comunió, les grades del presbiteri i la galeria del trasagrari, a més de pavimentar i ornamentar el temple.

Més avant, en 1921, es va alçar el campanar. En 1953 es va actuar sobre la façana, i en 1961 es va instal·lar el rellotge. Estes actuacions van consolidar la imatge històrica que hui definix el conjunt.

A grans trets, l’interior respon a un barroc sobri amb trets neoclàssics, mentre que en l’exterior apareixen ecos neogòtics, com l’arc del campanar. L’accés principal, equilibrat i senzill, reforça el seu caràcter històric. En ella destaca una hornacina dedicada a Santa María Magdalena.