Riu del Moraig

A prop de la Cova dels Arcs, a pocs metres al sud hi ha l’entrada del riu subterrani del Moraig, conegut també com a Riu Blanc. Una surgència submarina per on descarrega l’aqüífer de Benissa. Aquesta cavitat consisteix en una galeria àmplia de la qual parteix un conducte principal que, en profunditat, es ramifica, creant bifurcacions i galeries. Les exploracions realitzades per espeleòlegs submarinistes han permès reconèixer 2 km de conductes totalment submergits, que arriben a una profunditat de 60 metres sota el nivell del mar. La seva llacuna de sortida se situa a tocar de la paret vertical de la Falla del Moraig.

L’aqüífer de Benissa, amb una superfície de 270 km2, està limitat a l’est pel mar (entre el Cap de Sant Antoni i el Morro de Toix), al nord per la Serra del Montgó, a l’oest per la Serra de la Solana i la conca de Tàrbena i, al sud, per la Serra de Bèrnia.

És un aqüífer càrstic costaner format per roques carbonatades, que estan en contacte directe amb el mar, per la qual cosa hi ha una connexió hidràulica entre l’aigua salada del mar i l’aigua dolça de l’aqüífer. L’entrada d’aigua marina per les roques carbonatades carstificades explica la salinitat elevada. Es tracta, doncs, d’una surgència d’aigua dolça salinitzada.

Els camins pels quals circula l’aigua marina no són coneguts però les observacions realitzades condueixen a considerar que l’aigua s’introdueix per l’embornal de la Cova dels Coloms, al Morro de Toix (situat entre Altea i Calp), travessa el sistema aqüífer de la depressió de Benissa a través d’aproximadament 20 km de sud-sur, al Poble Nou de Benitatxell.

Aquest sistema d’embornals i galeries, format per diferents galeries, pous i bifurcacions, constitueix, juntament amb el de l’illa grega de Kephalina, un fenomen hidrogeològic únic al món i queda per descobrir si es tracta del riu submarí més profund d’Europa.

El març de 1998, la Conselleria d´Obres Públiques, Urbanisme i Transport va promoure la Assistenta tècnica de redacció de l´estudi de recuperació de l´aqüífer de la Depressió de Benissa (Marina Alta – Alacant). En el marc d’aquest estudi, complementant un estudi hidrogeològic clàssic, es va instal·lar instrumental multiparamètric a les dues cavitats, i es van registrar sèries temporals, a intervals de 30 minuts, per un període de 18 mesos. Els paràmetres mesurats amb aquest instrumental van ser: temperatura, conductivitat, pressió, intensitat i adreça del flux. A través de la surgència del Moraig, el cabal mitjà de descàrrega es va estimar en 900 l/s.

El Riu Blanc o el Riu del Moraig és únicament accessible per a submarinistes espeleòlegs amb alts coneixements i equips especialitzats. I malgrat l’alt grau de coneixements la cavitat és extremadament perillosa a causa del seu únic recorregut i sortida a la superfície, per la qual cosa hi ha el risc de quedar-se atrapat.

Un grup d’espeleobussejadors de diferents orígens han constituït el Grup d’Espeleologia Moraig (GEM). Des del 2013 tenen com a objectiu ampliar l’estudi del riu, la topografia i la vida interna de la cavitat. Així, donen continuïtat als treballs que al seu dia van realitzar submarinistes com Bernhard Pack o José María Cortés, que van aprofundir fins a 1.125 m.

Aquest aqüífer del Poble Nou de Benitatxell va començar a investigar-se el 1974. Eloy Parra va ser el primer bussejador a realitzar immersions a la cavitat fins a arribar als 200 metres. Posteriorment, Juan José Palmero i Vicente Alegre van continuar els treballs de Parra i desgraciadament van morir al seu interior.

Bernhard Pack i José María Cortés van aconseguir endinsar-se fins a una distància molt superior, sempre amb la localització d’aigua dolça al cap. Van arribar als 1.125 metres de recorregut a la via principal i 60 metres de profunditat i van topografiar també dues galeries laterals d’uns 300 metres cadascuna. Tràgicament, Pack va perdre la vida a l’interior de la gruta, després de deixar una important documentació del sistema aqüífer.

Actualment, la realitat física del Riu Blanc i els seus sistemes de drenatge encara estan per descobrir i continuen suscitant interès tècnic pels especialistes.