Atalallers. Com be sabem, la costa de la Marina ha sigut històricament un lloc d’especial concentració de pirates i contrabandistes, i especialment al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX. La mar Mediterrània va estar en perill permanent. És per això que era d’especial importància la vigilància i control de la costa. Aquesta feina la realitzaven els atallers, que eren els encarregats d’avisar dels possibles perills que es localitzaven.

Els atallers, quan detectaven una situació perillosa, encenien focs, a més que avisaven als punts de vigilància pròxims, i d’aquesta manera s’enviava el missatge als nuclis poblacionals propers. En aquesta època, la costa compresa entre les cales Granadella i Llebeig no tenien presència de torres de vigilància i estaven allunyades dels nuclis de població principals. A la construcció de torres de vigilància, com la de Cap d’Or a la fi del segle XVII, o el castell de la Granadella en 1639, sobre una torre anterior datada del segle XV, es va afavorir la protecció de la zona.