Pous de l’aviar. Curiosament, estem davant d’una redundància lingüística. El topònim aviar significa en àrab espous i fa referència a pous que permeten tenir al seu voltant una zona de regadiu en llocs on l’agricultura predominant era dsecà. Aquest sistema hidràulic és un llegat provinent dels coneixements tècnics en la matèria dels pobladors àrabs de la zona.
Aquests pous van abastir d’aigua la població del poble nou de Benitatxell fins als anys setanta, sent de vital importància durant la Guerra Civil i la postguerra. Del conjunt original es conserva el molí de vent, que fins fa poc servia com a sortidor natural. A més, en els seus voltants es troben altres dos pous que van servir fins a la dècada dels noranta com a font d’aigua per als veïns, per al reg d’hortalissa i fins i tot de veuraor de bestiar. És important recordar que a la zona hi havia un safareig públic al que les dones baixaven a fer la bugada des del poble.