Vegetació autòctona i fauna. La vegetació està dominada per espècies comuns al litoral de la Marina Alta, com el llentíscle, l’alader i el rumaní, acompanyades d’altres com l’espart, el ginestó, la coroneta de fulla fina i l’espígol. És fàcil trobar també exemplars joves de pi blanc i altres arbres com el garrofer, la figuera i l’olivera, típics mediterranis.

La influència i proximitat de la mar es fa notar en la forma i frondositat d’algunes espècies. Trobarem altres espècies com el margalló, l’alvada, l’argelaga, la farigola, l’efedra, el gigabosc, la clavellina, la campaneta valenciana, que és una espècie endèmica de la zona, així com la centaurea menor, l’arsot de roca, la sabateta de la verge o la roseta de roca.

Per la seua banda, el fons marí, conservat en molt bon estat, alterna zones del bloc rocós entapissat per petites algues marrons amb blancs arenals amb la destacable presència d’àrees de frondosa posidònia, que és el major generador d’oxigen del nostre entorn. Entre les roques es proporciona refugi a animals com el polp, difícils d’observar per la seua mestria en l’art del camuflatge, o llagostes.

Els sarts, per la seua banda, patrullen incessants pel fons marí al costat de desenes d’oblades i mabres, mentre que sobre la posidònia pasturen els bancs de salpes, lluïnt cridaners reflexos grocs, sarts i vidriades. Altres espècies que s’observen entre la riquesa de la nostra costa són espècies serrans o els sempre colorits fredis. De vegades, peixos de major grandària com les daurades o els llobarros fan actes de presència a la zona. Les estrelles de mar donen un toc de color i els eriçons de mar destaquen per la seua quantitat, contrastant amb altres zones del litoral de la Marina Alta on pràcticament han desaparegut.