{"id":2083,"date":"2026-03-27T14:01:42","date_gmt":"2026-03-27T13:01:42","guid":{"rendered":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/?page_id=2083"},"modified":"2026-06-03T10:53:56","modified_gmt":"2026-06-03T08:53:56","slug":"historia-local","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/historia-local\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria local"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Hist\u00f2ria local<\/span><\/h2>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Benitatxell no naix del no-res ni comen\u00e7a en una sola data. Abans de ser un poble amb esgl\u00e9sia, pla\u00e7a i ajuntament, va ser un territori habitat, treballat i anomenat, un lloc on l\u2019aigua, els bancals i els camins ja ordenaven la vida.<\/p>

La hist\u00f2ria local es pot seguir com un fil continu: primer, la llarga prefundaci\u00f3 del paisatge i de les alqueries; despr\u00e9s, la fundaci\u00f3 del municipi el 1698; m\u00e9s tard, la transformaci\u00f3 lenta d\u2019un poble agr\u00edcola que coneix l\u2019emigraci\u00f3, els oficis i la modernitat; i, finalment, l\u2019actualitat, en qu\u00e8 el passat continua tenint pes en la identitat del lloc.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Abans de la<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

fundaci\u00f3<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Abans del Poble Nou hi hagu\u00e9 temps, s\u00f2l i mem\u00f2ria. Els primers indicis d\u2019ocupaci\u00f3 es remunten al paleol\u00edtic, amb troballes a la Cova del Moro<\/strong> que situen pres\u00e8ncia humana en el terme fa uns 18.000 anys<\/strong>. Tamb\u00e9 s\u2019han documentat restes del calcol\u00edtic en aquest mateix jaciment i en els Forats del Barranc de l\u2019Asbardal<\/strong>.<\/p>

De l\u2019edat del bronze queden evid\u00e8ncies al Tossal d\u2019Arnau<\/strong> i al Tossal Red\u00f3<\/strong>, dues elevacions des de les quals es dominava el territori. M\u00e9s endavant, en \u00e8poca ib\u00e8rica, destaquen el Tossal de l\u2019Abiar<\/strong> i les troballes del vessant de Cova de les Bruixes<\/strong>. L\u2019etapa romana tamb\u00e9 va deixar una empremta important a l\u2019Abiar, una zona afavorida per les seues aig\u00fces subterr\u00e0nies i vinculada a l\u2019explotaci\u00f3 agr\u00edcola i a la producci\u00f3 vitivin\u00edcola.<\/p>

La pres\u00e8ncia andalusina acab\u00e0 de fixar molts noms i moltes formes d\u2019habitar el lloc. Lluca<\/strong>, Abiar<\/strong>, Alcassar<\/strong>, Moraig<\/strong> o Benicambra<\/strong> no s\u00f3n nom\u00e9s top\u00f2nims: s\u00f3n restes vives d\u2019una \u00e8poca en qu\u00e8 el territori ja estava organitzat en alqueries, pous, sitges i espais de cultiu. Abans de la fundaci\u00f3 del poble, Benitatxell ja tenia paisatge, aigua i vida.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

22 cases,<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

100 habitants.<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En 1244<\/strong>, amb la conquesta cristiana de D\u00e9nia i del seu territori per part de Jaume I, la zona de Benitatxell pass\u00e0 a un nou marc pol\u00edtic. Per\u00f2 el canvi decisiu arrib\u00e0 segles despr\u00e9s. L\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609<\/strong> deix\u00e0 despoblades les antigues alqueries \u00e0rabs de l\u2019Abiar<\/strong> i Benitagell<\/strong>, que van ser abandonades entre 1609 i 1617.<\/p>

Despr\u00e9s comen\u00e7\u00e0 una nova etapa de repoblaci\u00f3 amb nous pobladors procedents de Mallorca, la conca baixa del Segre i Lleida<\/strong>. El proc\u00e9s culmin\u00e0 amb la constituci\u00f3 oficial de la universitat o municipi de Benitatxell el 4 de gener de 1698<\/strong>. Fins aleshores la poblaci\u00f3 depenia de X\u00e0bia, dins del marquesat de D\u00e9nia; des d\u2019aquell moment pass\u00e0 a convertir-se en entitat pr\u00f2pia i comen\u00e7\u00e0 a afirmar-se al voltant del nou nucli urb\u00e0.<\/p>

L\u2019acta d\u2019erecci\u00f3 de 1698 documenta 22 cases<\/strong> i al voltant d\u2019un centenar d\u2019habitants entre els nuclis de l\u2019Abiar i Benitatxell. Tamb\u00e9 menciona l\u2019antic poble de Lluca<\/strong>, descrit en el mateix document com \u201cPoble antich que al present est\u00e1 derruit anomenat de Lluca\u201d<\/em>. Davant d\u2019aquell assentament derru\u00eft, el nom de Poble Nou<\/strong> acab\u00e0 expressant amb claredat el naixement d\u2019una nova vila.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

4 de gener de<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

1698<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

La fundaci\u00f3 de 1698 va significar alguna cosa m\u00e9s que una delimitaci\u00f3 administrativa: va ser el comen\u00e7ament d\u2019una comunitat amb terme propi, recursos propis i una manera pr\u00f2pia de recon\u00e9ixer-se en el paisatge.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Hist\u00f2ria recent<\/span><\/h2>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Despr\u00e9s de la fundaci\u00f3, Benitatxell an\u00e0 prenent la forma que encara pot llegir-se en el seu centre hist\u00f2ric. L\u2019esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda Magdalena, la construcci\u00f3 de la qual arranca en 1710<\/strong>, es convert\u00ed en el principal referent del nou nucli, mentre la pla\u00e7a, el carrer Major, l\u2019ajuntament, el forn, la carnisseria i la posada organitzaven el pols diari del poble. La independ\u00e8ncia eclesi\u00e0stica respecte de X\u00e0bia arribaria m\u00e9s tard, en 1768<\/strong>, refor\u00e7ant l\u2019autonomia del municipi tamb\u00e9 en el pla religi\u00f3s.<\/p>

Durant els segles XIX i XX, el municipi continu\u00e0 canviant sense deixar de ser un poble de base agr\u00edcola. La vinya, la pansa i el moscatell sostingueren bona part de l\u2019economia, i al voltant d\u2019aquest m\u00f3n es reconeixen els oficis m\u00e9s habituals: llauradors<\/strong>, podadors de vinya<\/strong>, treballadors de l\u2019escald\u00e0<\/strong> i de la pansa, petits comerciants<\/strong> del mercat i oficis vinculats a l\u2019abastiment quotidi\u00e0, com el forn o la carnisseria. A aquesta continu\u00eftat agr\u00edcola se sumaren faenes artesanes com el treball del v\u00edmet<\/strong>, present en la fabricaci\u00f3 de barrets, cistelles i altres objectes d\u2019\u00fas diari.<\/p>

A aquell treball de la terra se sumaren altres eixides. L\u2019emigraci\u00f3 a Argentina<\/strong> i a Or\u00e0<\/strong> obr\u00ed noves vies d\u2019ingr\u00e9s per a moltes fam\u00edlies, i a la costa les pesqueres de cingle<\/strong> representaren una economia dura, nocturna i arriscada, lligada als penya-segats i als temps en qu\u00e8 la vinya deixava de donar treball. M\u00e9s endavant, l\u2019arribada de la llum en 1909<\/strong>, l\u2019activitat de la Lliga Anticaciquista, el cine, els mercats i altres espais de sociabilitat mostren un poble atent als canvis del seu temps sense deixar de ser ell mateix. Fins i tot l\u2019esgl\u00e9sia, una de les seues grans fites visuals, arrossega aquesta hist\u00f2ria: la seua c\u00fapula vidriada blava va ser partida per un llamp en 1940<\/strong> i d\u00e8cades despr\u00e9s torn\u00e0 a restaurar-se com a refer\u00e8ncia del paisatge comarcal.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Un museu al<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

vent<\/h2>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

En l\u2019actualitat, Benitatxell continua mirant la seua hist\u00f2ria no com una rel\u00edquia, sin\u00f3 com una part viva de la seua identitat. La recuperaci\u00f3 del patrimoni, la digitalitzaci\u00f3 de l\u2019arxiu parroquial i de l\u2019arxiu municipal i projectes com Museu al Vent<\/strong> permeten que aquesta mem\u00f2ria siga hui m\u00e9s visible i m\u00e9s compartida.<\/p>

El municipi no s\u2019explica nom\u00e9s per la seua costa o pel seu paisatge immediat. Tamb\u00e9 s\u2019ent\u00e9n des dels seus bancals de moscatell, des de la pedra seca, des dels camins agr\u00edcoles i des de patrimonis tan singulars com les pesqueres de cingle<\/strong>, que resumeixen de manera precisa la duresa del treball, la relaci\u00f3 amb la mar i la capacitat del poble per a convertir la necessitat en forma de vida. En aquest encreuament entre mem\u00f2ria, paisatge i continu\u00eftat local es reconeix bona part del Benitatxell de hui.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

Benitatxell ve de lluny<\/span><\/h2>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Aquest curt forma part de Venim de Lluny<\/em><\/strong>, una s\u00e8rie documental del Col\u00b7lectiu Mirades<\/strong> dedicada a recuperar la mem\u00f2ria hist\u00f2rica de la Marina Alta poble a poble. En el cap\u00edtol dedicat a El Poble Nou de Benitatxell, la hist\u00f2ria local es recorre des dels seus or\u00edgens fins a la mem\u00f2ria m\u00e9s recent a trav\u00e9s de veus expertes, testimonis i arxiu visual.<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
<\/div>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Historia local Benitatxell no nace de la nada ni empieza en una sola fecha. Antes de ser un pueblo con iglesia, plaza y ayuntamiento, fue un territorio habitado, trabajado y nombrado, un lugar donde el agua, los bancales y los caminos ya ordenaban la vida. La historia local puede seguirse como un hilo continuo: primero, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-2083","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2083","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2083"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2083\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3645,"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/2083\/revisions\/3645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/turismobenitatxell.es\/va\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2083"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}