Puig Llorença

La Serra de la Llorença és una petita i estreta alineació muntanyosa ubicada entre el cap de la Nao i la punta de Moraira. Es perllonga aproximadament cinc quilòmetres en direcció nord-est-sud-oest i constitueix la continuació geogràfica del cap de la Nao cap al sud, separant la depressió del Poble Nou de Benitatxell del mar. La seva alçada màxima és el Puig Llorença (440 m), situat a una distància horitzontal del mar d’1,5 km. Des del seu cim s’albira un paisatge de somni: l’illa d’Eivissa, l’illot de Benidorm, el cap de Sant Antoni, la Nau, Ifac, Albir i gairebé la totalitat de la comarca de la Marina.

L´accidentada orografia i la proximitat al mar del Puig Llorença propicien l´existència d´una important diversitat d´ambients. Cims, tallats i coves, vessants a solana i obaga, barrancs encaixats a la roca, antigues terrasses agrícoles, cales i penya-segats…, tots albergen una gran varietat d’espècies d’interès.

Als vessants de solana predomina el matoll compost de coscoll, margalló, romaní o bruc, combinat amb espartals. A les zones d’obaga, com a fons de barrancs, la protecció del sol permet una major humitat que afavoreix la presència llentiscles, ullastres o lladregots, així com garrofers i oliveres, mostra relictual dels antics cultius de secà. Aquests cultius ocupaven no fa tant de temps els vessants abancalats, però l’abandó de l’activitat agrícola en va afavorir la reforestació natural.

En aquests ambients podràs observar colobres, llangardaixos i sargantanes assolant-se sobre les roques, així com perdius i una gran varietat d’aus petites; fauna que serveix d’aliment a rapinyaires com l’àliga culebrera o l’àliga cuabarrada. També serà possible veure caçar el falcó pelegrí fent increïbles “picats”. Amb la caiguda del sol, guineus, genetes i porcs senglars prenen el protagonisme, sense oblidar el gran mussol real a la recerca de conills i rosegadors.

Menció a part mereix la costa amb penya-segats marítims i cales. ( Penya-segats de la Marina )